Interioritat 2n taller 23-03-2017

Anar a Manresa, per a mi va significar poder fer una pausa i adonar-me del que m’estava passant, dels sentiments i les angoixes que tenia, dia a dia, però que no escoltava. També vaig sentir una sensació de llibertat i expressió absoluta. Vaig reconèixer que havia de canviar algunes actituds en la meva vida i acceptar que ser una persona forta, no vol dir absència de pors ni tristeses, sinó una persona valenta que les combat i supera per continuar creixent. Vaig aprendre que, de vegades, no diem t’estimo o no expressem els nostres sentiments a les persones més properes, perquè creiem que no ho necessiten i que sempre estaran allà; però tothom de tant en tant necessita una mica d’estima. Plorar no és dolent ni t’ha de fer vergonya, allà em vaig adonar també.

En conclusió, va representar acceptar-me a mi i als meus sentiments; adonar-me que hi ha molta gent al voltant que m’estima i em recolza, per tant, no he de tenir por a créixer, perquè les plantes creixen fins i tot en llocs més inhòspits i ho aconsegueixen. (Laura)

[vimeo id=»215016239″ width=»600″ height=»350″ autoplay=»no» api_params=»» class=»»]