Tertúlia literària amb Joaquim Carbó
Justament, la primera setmana d’abril, s’ha celebrat la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil a Bolonya, Itàlia. La cultura catalana n’ha estat la convidada, i un munt d’il·lustradors, escriptors de contes i novel·les juvenils, i editorials de casa nostra, hi ha fet cap per presentar la feina que fan.
En Joaquim Carbó i en Josep Vallverdú són dos escriptors prolífics i, tot i que ja estan jubilats -el primer té 85 anys, i el segon 94-, continuen escrivint. Van ser del nucli d’escriptors que, als anys 60, encara en temps franquista, començaren a escriure en català contes infantils i narracions per als joves; van iniciar, doncs, la literatura per a joves i escolars en un moment de sequera, en què hi havia poca producció editorial fins i tot en castellà. No han estat presents a Bolonya, però el diari ARA els va fer una entrevista que podeu consultar a http://www.ara.cat/dossier/Joaquim-CarboJosep-Vallverdu-Llegir-catala_0_1770422992.html, on relaten aquests inicis emocionants de donar vida a personatges joves, protagonistes intrèpids i àvids aventurers, detectius aficionats i divertits, descriuen anècdotes i historietes de colles d’amics. Són coneguts el detectiu Butxana, Henri Balua, de “La casa sota la sorra”, o l’heroi infantil Felip Marlot, que van deixar empremta en la generació dels joves de les dècades dels 70 als 90. Avui encara es reediten edicions d’aquestes novel·les.
El grup d’alumnes de literatura catalana de 2n de batxillerat, va convidar el dijous 6 d’abril a l’aula a en Joaquim Carbó. Ens ha impactat la seva simpatia, la seva senzillesa i la naturalitat amb què gaudeix de la vida. Ens va explicar que recorda molt la seva mestra Vicenta, que els feia treballar redaccions a partir de representacions mímiques que feia fer a uns pocs voluntaris de la classe. Ens explicava que, per a les seves novel·les i contes, s’inspira amb la gent del carrer, amb els ciutadans normals i corrents o fins i tot amb aquells que provenen d’ambients més sòrdids. Ens va recomanar que llegíssim llibres d’aventures, com els de Stevenson, narracions d’Edgar Allan Poe o “Emili i els detectius” de Kästner. Ens confessà que li encanta el teatre i que val molt la pena llegir Bernhard, perquè qüestiona els fonamentalismes i l’autoritarisme. Quan li vam preguntar què significava la literatura per a ell, va dir-nos que llegir és una forma d’anar a buscar l’essència del que és ser persona, és fer una reflexió sobre què vol dir esdevenir humà.
